BLOG D'HISTÒRIA
Hola, em dic Wijdan i sóc una alumna de 2n de batxillerat, us volia presentar el meu blog, en el que aniré penjant tot el que aniré aprenent aquest curs i tot el que m'agradaria aprendre. Us explicaré tota mena de temes d'història ja sigui la d'Espanya com la de fa altres anys. Espero que us agradi i pugueu aprendre!
11 de setembre de 1714
Començarem aquest blog, explicant les conseqüències que va tenir l'11 de setembre però primer hem de saber que va passar aquest dia i perquè és tan important per Catalunya.
L'11 de setembre de 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar la capital catalana. Era la fi de la guerra de successió, en la qual una part significativa de Catalunya es va posar de costat de l'arxiduc Carles d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta el 1716, pel qual es consumia la destrucció de les institucions catalanes.
11 de setembre de 1714Començament
L'11 de setembre de 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar la capital catalana. Era la fi de la guerra de successió, en la qual una part significativa de Catalunya es va posar de costat de l'arxiduc Carles d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta el 1716, pel qual es consumia la destrucció de les institucions catalanes.
REPRESSIÓ I EXILI
L'11 de setembre de 1714 va crear moltes conseqüències. ja siguin cap a bé o cap a mal, i una dels més destacats va ser la repressió i l'exili que hi va haver, hi va haver una gran requisió d'armes fins al control de la residència dels ciutadants,de la censura de llibres, de la inversió de gremis i corporacions de les represàlies contra ecleciàstics, i van haver moltes repressions no només els dirigents( artesans, pagesos...)
LA RESTAURACió BORBÒNICA
La Restauració Borbònica és una etapa que comença del 1875 fins el 1931 moment final de la monarquia borbònica. En les que podem diferenciar clarament dues etapes:
– 1875-1898: Restauració monàrquica. Consolidació del sistema
– 1898-1931: Crisi del sistema de la Restauració.
Bases del sistema:
En aquest blog ens centrarem en com es basava el sistema en la restauració.
Es va crear la constitució del 1876, organitzat per Cánovas del Castillo, us sitema polític conservador, fomentat amb un sistema parlamentari amb un fort domini monàrquic, en el qual el poder militar quedava suspedit al poder civil i amb una constitució conservadora però flexible. Aquesta constitució tenia l'objectiu de que els dos partits pugessin governar sense haver-la de canviar-la. Els elements eren: una àmplia declaració de drets i lliberats, s'establia el vot censatari, té un caràcter centralista...
El bipartidisme: es basava en dos partits que monopolitzaven la vida política . Eren el partit conservador i el partit liberal. Dos grans partits que s'alternaven el poder, per garantir-ho hi havia el frau electoral. També hi havia altres partits però no es contaven ja que tenien molts pocs vots.
L’alternança de poder: la diferència entre els dos partits era molt petita. Per altra part es va establir un torn pacífic en el govern pel qual els dos partits es van anar alternant el poder fins el 1917.
L'adulteració del vot era influenciada pels cacics, eren persones nobles del medi rural que tenien una gran influencia de la vida social i política de la vida local. Orientaven la direcció del vot, agraïen amb favors i discriminaven els qui no respectaven amb violència física.Aquest fet se'n deia el caciquisme. També hi havia l'encasellat on el Ministre de Governació emplenava unes llistes amb el nom dels diputats que el govern tenia previst que sortissin elegits. A part del caciquisme i l'encasellat es manipùlaven els resultats i s'ïncloïen persones mortes a les llistes, que anaven a votar.
En conclusió no era un sistema gaire democràtic.
ELS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
El progressisme radical i l'anticentralisme:
Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única i van apostar per un model d'organització estatal basat en la centralització política, econòmica...
En el regnat d'Isabel II, l'Estat liberal va ser molt criticat per certs sectors del progressisme català. Per aquest motiu, es van produir bullangues ( 1835-1843), que van fer evident el descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme. Tant la insurrecció de Barcelona com en la Jamància del 1843 s'hi van formular projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut federal, popular i anticentralista. En la Dècada Moderada (1844), es va produir un augment del centralisme i van declarar l'Estat de guerra a Catalunya. Això va fer que molts moderats catalans es mostressin descontents amb l'uniformisme cultural i que reivindiquessin el particularisme català. Jaume Balmes, Joan Mañe... van defensar la descentralització de l'Estat.
Les propostes foralistes del carlisme
El carlisme va tenir un fort arrelament a Catalunya, a més de defensar els principis absolutistes i tradicionalistes, es va fer ressò de la defensa de es institucions tradicionals de Catalunya. Es va oposar a la centralització política i administrativa que implementava l'Estat liberal, ja que la considerava un mal consubstancial amb el liberalisme. Al llarg del segle XX, els carlins catalans van presentar la monarquia que defensava el pretenen Carles com una monarquia federalitzant que reconeixeria els antics "furs" de Catalunya i que restabliria les llibertats perdudes el 1714.
Durant els diferents conflictes bèl·lics els carlins catalans van crear la Diputació de Catalunya ( òrgan suprem de govern al Principiat). Al 1872, en el transcurs de la Tercera Guerra Carlina, el pretendent Carles VII va arribar a publicar un manifest que prometia restablir les lleis i els privilegis de Catalunya.
El federalisme
L'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, va fer que les idees federals s'escampessin políticament, i va ser un fet significatiu per Catalunya. Va rebre molt suport de la petita burgesia i dels treballadors.
Francesc Pi i Maragall (principal teòric del federalisme) defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. L'any 1869, un grup de federals catalans van signar el Pacte federal de Tortosa, on hi constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol.
La caracterització de com havia de ser un Estat Federal es va concretar durant la proclamació de la 1a República. Però e seu fracàs i la nova situació política de la Restauració van fer perdre influencia al republicanisme.
EL CATALANISME
El catalanisme va començar al segle XX, primer com a moviment de reivindicació de la llengua catalana i les tradicions i posteriorment s'afegeix a la reivindicació política.
La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir per reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana que al començament del segle XIX havia quedat reduïda sent el castellà l'única llengua oficial.
El 1858 es van començar a celebrar els moderns Jocs Florals (concursos literaris), va ser una plataforma per promoure i difondre la llengua catalana. Gràcies als Jocs Florals, els escriptors es van començar a preocupar de crear un model de llengua literària culta. Van destacar Jacint Verdaguer, Angel Guimerà i Narcís Oller.
El catalanisme polític apareix com a moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i apareix a causa d'un seguit de factors, el romanticisme, la difusió dels estats europeus, la industrialització a Catalunya i finalment la creació d'un estat liberal Espanyol centralitzador. Amb aquests motius van aparèixer els primers moviments anticentralistes, i una de les revoltes més conegudes seran les bullangues entre el 1835 i el 1843, van demostrar la primera oposició al centralisme. Altres revoltes importants van ser la llamancia, el federalisme de la mà del republicanisme que propugnava una nova organització de l'estat espanyol repartint els poders estatals, regionals i municipals, i el carlisme.
L'últim terç del segle XIX, Valentí Almirall va crear una teoria sobre el catalanisme, va fundar el primer diari escrit integrament amb català "Diari Català" el 1879. Almirall va promoure diferents moviments, començant per el primer congrés catalanista, lloc que es van posar en comú les tendències catalanistes de l'època. Va fundar la primera organització cultural i a l'hora política del catalanisme, El Centre Català el 1882. Va fer el Memorial de Greuges que representava el malestar de la burgesia catalana en relació amb els convenis comercials amb la Gran Bretanya i els propòsits d’unificar el dret civil per part del govern.
El 1888 redacten el missatge a la reina regent demanant autonomia per Catalunya i el 1889 es manté el codi civil català al congrés dels diputats de Madrid i això es coincidirà la primera victòria.
L'any 1891 es va crear la Unió catalanista amb l'objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions... Amb una finalitat de difondre les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes. El 1892 es va celebrar un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa, es va aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases de a la Constitució, però era conegut com a Bases de Manresa; reconeixia la plena sobirania, proclamava l'oficialitat de la llengua catalana, defensava restablir les antigues institucions del país.
El catalanisme avui en dia ha canviat, però no gaire, ja que a Catalunya es veu que hi han molts partits que tenen el mateix objectiu que es la independència i que Catalunya sigui un país independent.
EL NENS PERDUTS DEL FRANQUISME
L'Espanya del 1939, un cop acabada la guerra, era una nació arrasada materialment, demogràfica i emocionalment. Sobre les ruïnes del país, es construïa un nou estat, l'Estat Franquista, caracteritzat per:
la centralització del poder de Franco, la persecució sistemàtica de qualsevol oposició, l'establiment d'una economia d'autarquia i d'aïllament, que va prolongar les conseqüències de la guerra dos dècades. La dictadura es va estendre des de 1939 fins el 1975 i va marcar la vida de dos generacions de espanyols i la vida política de les posterior transició democràtica. Els primers anys de la dictadura són molt durs, i són molts els republicans que acaben als camps de concentració, que van funcionar fins el 1947. Juntament amb els camps de concentració, les presons estaven plenes d'homes i dones republicans. Moltes de les dones, soles i embarassades havien anat a les presons, algunes dones havien tingut una activa militància política en la defensa de la república, però altres, només estaven acusades d'un delicte, ser esposes, mares o germanes d'un home buscat per Franco, i per això van ser empresonades, torturades i moltes afusellades.
Els testimonis, diuen que moltes pensaven que no sortirien d'aquella presó, que ho passaven fatal. Si la presó era d'un màxim de 500 persones, hi havia èpoques, que hi havia més de 5000 persones amb nens petits. El sofriment que passaven era: que no els hi donaven menjar més d'una vegada al dia, les matèries fecals, com que es destrossaven els lavabos, tot estava pel terra, ja que només n'hi havia un per totes aquelles persones.
Moltes mares, van ser separades dels seus fills i es presenten uns centres moderns, les presons especials per mares i fills. Totes les embarassades i les mares que en aquell moment tenien fills, van ser comunicades de que havien d'anar a una presó maternal, allà era tot mlt ben cuidat, amb es llits diferenciats per colors, blau pels nens, rosa per les nenes....Però les mares no entenien res, ja que sempre havien desconfiat d'ells i no entenien perquè els tractaven amb dolçor. No es creien a la Topete, deien que el que volia fer era apropiar-se d'aquells fills i fer sofrir a les mares..
La Topete donava tombs amb els nens i saludaven a les mares, però ella pegava als fills perquè no volia que es saludessin. Els nens només podien estar al pati, no els deixaven fer res, i els hi donaven el menjar, i quan no el volien els hi tornaven a donar.
Es va necessitar molt temps per poder averiguar els capítols més foscos del franquisme, no només es va fer un gran esforç per separar aquest nens de la ideologia del pensament polític dels seus pares. En alguns casos la separació va ser física i irreversible, moltes famílies no van saber on van anar a parar els seus fills.
Hem arribat, al final, i valorant el fet de fer un blog d'història, m'ha semblat molt bona idea, ja que així hem pogut seguir els fets de manera progressiva. A més, és una molt bona manera d'ajudar-te a tu mateix pe estar ubicat, i per ajudar als qui veuen el blog i puguin entendre. Després d'aquesta gran etapa que hem passat junts, fins aquí el meu blog, espero que hàgiu après i hàgiu obtingut tota la informació que volíeu, sense cap mena de problema. Aquest blog, estarà a disposició vostra, sempre que vulgueu! Moltes gràcies a tots!!
Comentarios
Publicar un comentario